Tomàquet petit, rodó i vermell, plè i molt gustós que no cal ligar ja que fa una mata baixa d’uns 40 cm. d’alçada. Té el cicle molt curt.
ESTACIÓ DE SEMBRA: primavera
També conegut com a tomàquet de 3 poms, és una varietat que no cal encanyar ja que fa mata, ideal per a horts urbans. Varietat molt primerenca, amb bona producció de fruits petits rodons, vermells i dolços. El planter de tomaqueres es recomana fer-lo a la primavera i trasplantar a uns 70cm entre plantes un cop han passat les glaçades.
Tomàquet ple de mida mitjana i de mata de creixement determinat, que no sol superar el 1,20 m. Altrement conegut com a tomàquet de les tres lligades.
ESTACIÓ DE SEMBRA: primavera
Planta de creixement determinat. Té una tendència mitjana-baixa al creixement apical. Les flors són grogues amb l’estil inserit. Fruits aplanats amb tendència a la fasciació. Els fruits són plens amb una mida mitjana del pericarpi de 5,9 mm.
Planta aromàtica usada a l'hort com a atreient i repel·lent de fauna diversa. Varietat de fulla petita ideal per assecar i condimentar a la cuina.
ESTACIÓ DE SEMBRA: primavera.
Planta herbàcea que fa una mata petita, de forma arrodonida perfecte. Amb les fulles molt petites, d’aquí el seu nom varietal. L’alfàbrega és una planta aromàtica molt usada a la cuina mediterrània, però també a l’hort com a repel·lent d’algunes plagues de les solanàcies, amb les que fa una bona associació.
Planta de port erecte, d’entre 20-25 cm d’alçada de fulla ampla, varietat procedent d’Itàlia ideal per a fer salses i cuinats.
ESTACIÓ DE SEMBRA: primavera.
Planta herbàcia que fa una mata d'uns 50-70cm, de forma arrodonida perfecte. Aquesta varietat fa plantes de flor morada i plantes de flor blanca, indicant la gran varietat genètica present. Les fulles són grosses, el que la fa ideal per a la cuina, per a condimentar, o per fer salses com la salsa pesto. L'alfàbrega és una planta aromàtica molt usada a la cuina mediterrània, però també a l'hort com a repel·lent d'algunes plagues de la solanàcies, amb les que fa una bona associació.
Varietat de pebrot bitxo molt productiva. Els fruits són vermells i allargats, d’uns 5-8 cm de longitud, lleugerament picants.
ESTACIÓ DE SEMBRA: primavera
Bitxo ample i de mida mitjana. El nivell de picantor és baix, alguns fruits poden picar més que uns altres, i tendeixen a augmentar el seu poder picant amb la maduració. Poden assecar-se o confitar-se. Els pebrots picants, piquen ja que tenen capsicina, una substància liposoluble present principalment a les llavors. Si volem que els pebrots no piquin tant cal treure-els-hi les llavors abans de cuinar-los.
Pebrot petit, amb fruit en forma de cirera, de color groc o taronja (indistintament) un cop maduren. A Mallorca s'usen per a donar picantor a la sobrassada. Si volem que els pebrots no piquin tant cal treure-els-hi les llavors abans de cuinar-los.
Varietat d’estiu amb petit cabdell. Fulles ovalades, de 17 a 20 cm. de llargària, de consistència mitja i amb una marcada ondulació al marge, que té una doble dentallat. Selecció d’aquesta varietat de bon calibre i molt resistents a l’espigat. Varietat anomenada d’estiu que forma un petit cabdell. Es fa planter de finals de febrer fins al agost i es cull d’abril a octubre. A les Illes Canàries, la Red Canària de Semillas (2010) ha fet uns estudis en els que els millors comportaments de creixement a la seva època d’hivern (règim de pluges) són dels enciams maravilla.
